ESTATUTS DE LA CONFRARIA

CAPÍTOL I

DE LA NATURALESA I L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LA CONFRARIA

 

La Confraria de la Joventut Seràfica de Palma és una associació privada de fels de l’Església Catòlica i es regeix pel Codi de Dret Canònic (Llibre I, Part I, Títol V). Mereixen especial atenció els cànons 289-299, 304-305 i els dels capítols III i IV que tracten de les Associacions privades de fels. Després de l’aprovació dels presents Estatuts i per decret exprés del Bisbe, la Confraria de la Joventut Seràfica de Palma adquireix personalitat jurídica privada en el marc del Dret Canònic (cn. 322, p. 1 i 2).

 

El nom complet i oficial d’aquesta Confraria és el de Confraria de la Joventut Seràfica de Palma. Es regirà per les disposicions contingudes als presents Estatuts i per les lleis que li siguin aplicables, tant canòniques com civils.

 

El seu àmbit d’actuació habitual serà:

Municipi de Palma

Localitat de Palma

Comunitat religiosa del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc.

El local social de la Confraria s’estableix al carrer Ramon Llull, 1. Palma-07001.

 

La Confraria estarà federada a l’Associació territorial corresponent i inscrita al registre de Confraries del Secretariat Diocesà de Confraries de Setmana Santa i mantindrà una relació fluida amb aquestes dues institucions així com amb les altres instàncies eclesiàstiques territorials en les quals sigui present.

 

 

 

CAPÍTOL II. 

DELS FINS DE LA CONFRARIA

 

El fi principal de la Confraria serà fomentar la fe i perfeccionar la veneració i la devoció al misteri de la Redempció de nostre Senyor Jesucrist, especialment els dies de la Setmana Santa, mitjançant la participació en els actes de culte, processons, celebracions religioses populars i altres de pròpies d’aquests dies i que estiguin d’acord amb els criteris de l’Església Catòlica i amb les directrius donades per la nostra Diòcesi.

 

Atès que les manifestacions religioses de la Setmana Santa en què participen els confrares suposen una expressió pública de la fe cristiana, la Confraria tindrà altres fins que condueixin a dinamitzar la vida cristiana dels mateixos confrares, la de la comunitat a la qual pertanyen i la de l’Església de Mallorca. Com són: 

La formació religiosa dels confrares.

Fomentar la germanor i la concòrdia entre tots els confrares.

La participació en el culte i en les activitats pastorals, tant de la comunitat local de què formen part, com de la comunitat diocesana. Sempre en el marc dels plans pastorals de la Diòcesi i d’acord amb els responsables de les comunitats locals.

L’exercici de les obres de pietat i caritat, sobretot amb els més necessitats.

L’animació de l’esperit cristià en aquelles institucions d’orde temporal en què participen els confrares en l’exercici de la seva professió o des de les seves responsabilitats cíviques (cf. cn. 298, p.1, 311, 327-9).

 

 

CAPÍTOL III

DE LES IMATGES, ELS SÍMBOLS I SIGNES DE LA CONFRARIA

 

La Confraria de la Joventut Seràfica de Palma, venera especialment les imatges del Sant Enterrament i Maria i Sant Joan camí del Calvari, i es compromet a mantenir-les en perfecte estat de conservació, a disposar-les convenientment per als actes i processons de la Setmana Santa, d’acord amb la normativa diocesana sobre imatges i segons els criteris litúrgics, el gust artístic degut i les pròpies tradicions i a fomentar la devoció a les dites imatges entre els seus membres.

 

Per a qualsevol intervenció sobre imatges ja existents, propietat de la Confraria, i per a la creació d’imatges noves, serà necessària l’autorització donada per escrit de la Comissió Diocesana de Patrimoni Cultural i Art Sacre.

Descripció de l’escut de la Confraria: Escut del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc.

 

Descripció dels símbols de la Confraria: Com a guió té una Creu formada per dos troncs d’arbre sense polir acompanyada de dos fanals de ferro forjat amb motius franciscans i dues safatesde coure amb la corona d’espines i els claus.

 

Descripció de l’hàbit dels confrares: Hàbit talar de color cendra amb antifaç esmussat, escut de la confraria brodat al pit, cordó franciscà, creu de fusta sense polir al costat, sandàlies i Serafí amb cordó blau passat pel coll.

 

CAPÍTOL IV

DELS CONFRARES

 

Podran ser membres de ple dret d’aquesta Confraria tots els fidels catòlics, homes i dones, majors d’edat, que ho sol·licitin per escrit a la Junta directiva. A la dita sol·licitud han de fer constar que coneixen aquests Estatuts i estan disposats a complir-los.

 

La Junta directiva té potestat d’admetre o no els qui sol·licitin formar part de la Confraria. Però en cas de denegar la sol·licitud, n’haurà d’exposar les raons per escrit al sol·licitant. Aquest tindrà dret de recurs a l’Assemblea general, al Secretariat Diocesà de Confraries i, en darrera instància, al Sr. Bisbe.

 

La Confraria no admetrà com a membre de ple dret un confrare que hagi estat expulsat d’un altra confraria per no complir les normes establertes per la seva confraria i així li hagi estat comunicat en la forma deguda per la Junta directiva corresponent.

 

Tampoc no podrà ser admès com a membre un batiat que mantingui declaracions o actituds contràries a la fe catòlica i a la seva jerarquia o qualsevol altre acte notori en contra de la comunió eclesiàstica o de la normativa de confraries que li és aplicable.

 

Els confrares podran causar baixa de la Confraria a petició pròpia o per decisió de la Junta directiva, si haguessin incorregut en les faltes enunciades als dos paràgrafs anteriors o per incompliment greu de les obligacions del cap. V art. 2 paràgrafs 1, 3 i 5. En aquest cas s’obrirà un expedient, quedant l’interessat sense dret a vot ni a sortir en processó. Després de dues amonestacions en la forma deguda, pot ser expulsat de la confraria. El confrare a qui la Junta directiva imposi la baixa de la Confraria té dret de recurs a l’Assemblea general, al Secretariat Diocesà de Confraries i, en darrera instància, al Bisbe de Mallorca.

 

A més dels confrares de ple dret, n’hi podrà haver d’honoraris, els quals seran nomenats per acord de l’Assemblea general a proposta de la Junta directiva i en les condicions que estableixi el reglament de règim interior de la Confraria.

 

La Confraria podrà organitzar seccions juvenils, infantils o de simpatitzants, encomanant el seu acompanyament habitual i les condicions de participació en els actes de la Confraria a les vocalies de la Junta directiva, de les quals es responsabilitzaran els membres de la dita Junta. Però els membres d’aquestes seccions no seran considerats confrares de ple dret, mentre no puguin sol·licitar l’ingrés en les condicions més amunt expressades.

 

 

CAPÍTOL V

DELS DRETS I OBLIGACIONS DELS CONFRARES

 

1.Drets dels confrares

Rebre completa informació dels projectes, plans, activitats, realitzacions i, en general, de qualsevol aspecte o incidència en la vida de la Confraria.

Prendre part en l’Assemblea general amb veu i vot, havent estat citat i tenint coneixement de l’orde del dia amb prou antelació.

Elegir i ser elegit per a qualsevol càrrec en el si de la Confraria, en les condicions establertes en aquests mateixos Estatuts. Per a ser elegits com a President, Vice-president, Secretari i Tresorer, necessiten una antiguitat almenys de dos anys en la Confraria.

Prendre part en les activitats de la Confraria i, especialment, en tot quant es relacioni amb la celebració de la Setmana Santa i en la formació dels confrares.

Fruir dels beneficis, espirituals o materials, que s’atribueixin als membres de ple dret de la Confraria.

 

2.Obligacions dels confrares.

No trencar la comunió amb l’Església Catòlica, oposant-se públicament a la seva doctrina i moral.

Formar-se de cada vegada millor en el coneixement i l’experiència de la seva fe cristiana i participar, en la mesura de les seves possibilitats, en la vida i les accions de l’Església de Mallorca segons els plans pastorals d’aquesta.

Acceptar i complir els presents Estatuts i les decisions legítimament preses per l’Assemblea i la Junta Directiva.

Participar activament, segons les normes establertes, en totes les activitats que s’organitzin, especialment, en les relacionades amb la Setmana Santa, i col·laborar generosament amb els que tenen responsabilitat de govern a la Confraria.

Contribuir econòmicament al sosteniment de la Confraria pel sistema de quotes o per un altre que determini la Confraria mateixa.

 

CAPÍTOL VI

DEL GOVERN DE LA CONFRARIA

 

L’ASSEMBLEA GENERAL

 

1.El màxim òrgan de govern i responsabilitat a la Confraria serà l’Assemblea general, de la qual formaran part, amb veu i vot, tots els confrares de ple dret que constin al registre d’actes de la Confraria.

1.1.Hi podrà haver Assemblees generals ordinàries i extraordinàries. L’Assemblea general ordinària serà convocada per la Junta directiva, una vegada en l’any, i s’hi retrà compte de tots els assumptes referents a la vida i l’activitat de la Confraria, establint el debat oportú i sotmetent a votació les qüestions que ho exigeixin. Es presentarà balanç, compte de guanys i pèrdues i pressupost per a l’any següent a l’aprovació de l’Assemblea general i es convocaran eleccions per als càrrecs de la Junta directiva, quan sigui el cas.

1.2.L’Assemblea general extraordinària podrà convocar-se a iniciativa de la Junta directiva o, almenys, d’un terç dels confrares de ple dret. En un i altre cas, s’hauran de comunicar als confrares per escrit les raons per a la convocació de l’Assemblea general extraordinària, així com l’orde dels assumptes a tractar.

1.3.Tant les Assemblees ordinàries com les extraordinàries seran convocades, presidides i moderades pel President de la Junta directiva i, del desenvolupament d’aquestes, en farà acta el Secretari.

1.4.Per a la validesa de les Assemblees, tant ordinàries com extraordinàries, serà necessària la presència de la majoria absoluta dels que han de ser convocats (la meitat més un), en primera convocatòria.

1.5.En segona convocatòria i amb un termini mínim de diferència amb la primera de trenta minuts, serà vàlida l’Assemblea general sempre que hi participin almenys el vint per cent dels convocats.

1.6.Seran vàlids els acords de l’Assemblea general ordinària o extraordinària que es prenguin per majoria absoluta (la meitat més un) dels assistents. Però si es tracta de la modificació dels Estatuts o de la dissolució de la Confraria es requerirà la presència d’almenys la meitat dels que han de ser convocats i la majoria de dos terços dels assistents.

 

LA JUNTA DIRECTIVA

 

2.L’òrgan executiu, en nom i representació de l’Assemblea general, serà la Junta directiva. S’haurà de reunir com a mínim una vegada per trimestre.

2.1.La Junta directiva estarà formada per entre 6 i 15 membres, elegits per l’Assemblea general: President i Vice-president, Secretari, Tresorer, més el nombre de Vocals que la mateixa Junta directiva estimi convenients i amb les competències que els atribueixi la mateixa Junta directiva.

2.2.La Junta directiva, si ho creu convenient, podrà nomenar una Comissió permanent d’entre els seus membres, en la qual, sempre hi ha d’haver el President, el Secretari i el Tresorer, amb les atribucions i la freqüència de reunions que estimi convenients. També podrà nomenar les Comissions de treball, ocasionals o per temps indefinit, que cregui necessàries, sota la responsabilitat d’un dels Vocals.

2.3.El President és el màxim representant de la Confraria davant les institucions civils i eclesiàstiques i té poder per actuar en nom seu d’acord amb aquests Estatuts. Vetllarà amb cura pels interessos i pel bon funcionament de la Confraria. Presidirà les sessions de la Junta general i de l’Assemblea i les convocarà d’acord amb aquests Estatuts. Té poder per a actuar en matèria jurídica i econòmica d’acord amb els Estatuts.

2.4.En cas d’absència o d’impossibilitat del President, assumeix les seves funcions el Vice-president. També assumirà aquelles que li siguin delegades o assignades expressament pel President.

2.5.El Secretari custodiarà els arxius de la Confraria, redactarà les actes de les Juntes, que duran el vist-i-plau del President i tindrà en el seu poder les llistes dels confrares, ocupant-se de la seva inscripció i del seu cessament.

2.6.Una de les vocalies tindrà com a funció específica la formació cristiana dels confrares. Aquesta vocalia actuarà sempre dins el marc de les orientacions diocesanes i d’acord amb els criteris de la parròquia o comunitat on estigui la Confraria i que serà la Institució religiosa del Tercer Ordre Regular franciscà.

2.7.Hi haurà una vocalia per a l’organització i la cura dels actes de la Confraria durant la Setmana Santa. Actuarà d’acord amb els responsables de les Parròquies o esglésies que estiguin implicades en aquests actes, o dins el marc de l’Associació de Confraries, quan sigui aquesta l’encarregada d’organitzar els actes de Setmana Santa, dins un esperit de col·laboració, a fi que les processons puguin ajudar els fidels a viure millor el misteri pasqual de Jesucrist.

2.8.La resta de vocalies tindrà les funcions assignades per l’Assemblea general o la Junta directiva.

2.9.Per a la validesa dels actes de la Junta directiva es requerirà, prèvia convocatòria de tots els membres, la presència del President o la persona que vàlidament delegui i, almenys, la meitat dels seus membres. Els acords es prendran per majoria simple dels assistents. En cas d’empat decidirà el vot del President.

2.10.Essent la Confraria una associació de fels laics de l’Església Catòlica, haurà de comptar amb un Consiliari que podrà participar en les sessions de la Junta directiva i l’Assemblea general, amb veu però sense vot, no obstant això la seva paraula serà molt estimada per tots els membres. Tindrà la missió de vetllar per la fidelitat a la doctrina i la moral de l’Església, per la dignitat i fidelitat a les normes litúrgiques en els actes religiosos, així com per la bona harmonia i l’entesa entre els confrares i, especialment de preocupar-se per la formació cristiana dels mateixos confrares en col·laboració amb la vocalia de formació. Al consiliari, el confirmarà el Provincial del T.O.R. i el Bisbe diocesà ,  a proposta de la Junta directiva de la Confraria (cn. 305, 323, 324).

2.11.Un membre de la Junta podrà cessar a petició pròpia per escrit i motivada. També podrà ser revocat si provoca divisió i enfrontaments. En el cas del President serà necessari que sia l’Assemblea General Extraordinària i els altres càrrecs podran ser revocats tant per la Junta com per l’Assemblea. Serà necessària la majoria absoluta (meitat més un) dels vots emesos en secret i amb la presència d’almenys la meitat més un dels components de la institució col·legial que els revoca. Haurà de constar obligatòriament en acta el nombre de vots a favor i en contra. 

2.12.Si la persona que cessa en el càrrec és el President serà substituït pel Vice-president, que haurà de convocar una Assemblea General electiva en el termini de tres mesos, mentre que les vacants de la resta dels membres de la Junta es podran cobrir provisionalment pel suplent i si no fos possible per un altre membre de la confraria designat per la Junta per majoria absoluta de vots. Si les vacants superen el cinquanta per cent, el President està obligat a convocar una Assemblea General electiva en el termini de tres mesos per a elegir una nova Junta.

2.13.La Junta directiva elaborarà un reglament de règim intern que haurà de preveure almenys els punts següents:

Funcionament de la Junta directiva i l’Assemblea general. (Convocatòria i termini d’aquesta, actes, temps d’intervenció, propostes d’incorporació de temes a l’orde del dia, etc.).

Disposicions concretes respecte de la participació dels membres de la Confraria en els actes de Setmana Santa o d’altres que aquesta organitzi d’acord amb les pautes establertes per la seva corresponent associació o autoritat eclesiàstica.

Funcionament de les distintes vocalies.

 

CAPÍTOL VII

DEL RÈGIM ECONÒMIC

 

1.  Inventari, quotes i adquisició de béns.

 

1.1.La Confraria de la Joventut Seràfica de Palma mantindrà actualitzat l’inventari dels seus béns, tant immobles com mobles i monetaris, sota la responsabilitat i direcció del Tresorer. El presentarà actualitzat a la Cancelleria del Bisbat cada vegada que es presentin els Estatuts per ser aprovats o modificats.

1.2.Les quotes, o un altre tipus de contribucions dels confrares, seran acordades per la Junta directiva amb l’aprovació de l’Assemblea general.

1.3.El no pagament de la quota de confrare serà objecte d’avís per part de la Junta directiva i, en cas d’una perllongació superior a tres anys, podrà originar un expedient d’imposició de baixa.

1.4.A més de les quotes, la Confraria podrà obtenir altres béns o ingressos per donatius, subvencions o altres procediments semblants.

 

2. La gestió econòmica de la Confraria

2.1.La Confraria de la Joventut Seràfica de Palma, com a associació privada de fels que és, administra lliurement els béns que posseeix d’acord amb els presents Estatuts, quedant salvat el dret de l’autoritat eclesiàstica a la vigilància perquè dits béns s’emprin per als fins de la Confraria i seguint l’esperit cristià que l’ha de caracteritzar (cn. 325).

2.2.El Tresorer es el responsable de l’administració econòmica de la Confraria, segons els criteris i sota l’autoritat de la Junta directiva. Si es creu necessari, tindrà la col·laboració de dos consellers elegits per la Junta directiva d’entre els confrares.

2.3.L’exercici econòmic de la Confraria començarà el primer de gener i acabarà el 31 de desembre del mateix any.

2.4.La Junta directiva elaborarà l’inventari actualitzat, el balanç, el compte de pèrdues i guanys, i el pressupost de l’any següent, en el termini de dos mesos a partir del 31 de desembre, a fi de presentar totes aquestes dades a l’aprovació de l’Assemblea general.

2.5.La Junta directiva s’atindrà escrupolosament al pressupost aprovat per l’Assemblea general. Si es donava el cas d’haver-lo de modificar de manera significativa, elaborarà un pressupost extraordinari que presentarà a l’aprovació d’una Assemblea extraordinària convocada reglamentàriament.

2.6.En l’administració econòmica de la Confraria, cal tenir en compte els criteris següents:

Han d’evitar-se les despeses sumptuàries i excessives.

Ha de destinar-se un percentatge mínim d’entre un 7% i un 10% a la realització d’obres socials o caritatives. L’Assemblea decidirà el projecte en què col·labora i en fixarà el percentatge concret. És recomanable que la Confraria estigui en contacte amb qualque obra social o de caritat de l’Església, especialment del T.O.R.,  i li doni suport, perquè els confrares puguin participar voluntàriament en les seves activitats a més d’aportar-hi ajuda econòmica.

En els procediments per a recaptar fons, s’han d’evitar aquelles iniciatives o activitats que no s’adiguin amb la naturalesa i els fins de la Confraria.

 

CAPÍTOL VIII

DE LA CONSTITUCIÓ I LA RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA

 

1.La Junta directiva és elegida per l’Assemblea general segons les condicions i el procediment següent.

1.1.La Junta directiva, convocarà l’Assemblea d’eleccions en comunicació escrita a tots els confrares.

1.2.Elaborarà un cens complet dels confrares inscrits al registre de Secretaria, que enviarà a tots els confrares.

1.3.Els candidats a la Junta directiva es presentaran a l’Assemblea general pel sistema de candidatura tancada, en què s’haurà de fer constar cada un dels càrrecs i el nom del confrare que s’hi presenta.

1.4.No podran optar als càrrecs que componen una candidatura a la Junta directiva de la Confraria els que mantinguin una situació de ruptura pública amb l’Església Catòlica. Els que ocupin càrrecs de notorietat pública en qualsevol partit polític no podran optar als càrrecs de President, Vice-president, Secretari i Tresorer.

1.5.L’elecció es realitzarà entre les diverses candidatures presentades. Es necessitarà la meitat més un dels vots dels confrares presents a l’Assemblea general perquè una candidatura sigui aprovada en el primer escrutini. El segon escrutini es farà per majoria simple entre les dues candidatures més votades en el primer. Si només es presenta una candidatura, serà suficient la majoria simple dels vots dels presents.

1.6.Si no es presenta cap candidatura, es comunicarà al Bisbat a fi que el Bisbe consideri la mesura més convenient, bé establint un règim de govern provisional de la Confraria, bé decretant-ne la dissolució.

1.7.La Junta directiva s’elegirà per un període de quatre anys, renovable per altres quatre. Si, en condicions extraordinàries, l’Assemblea volia perllongar el mandat de la Junta directiva per un altre quadrienni, haurà d’exposar-ne les raons a l’ordinari, el qual les valorarà amb la informació deguda. Si ho creu convenient, autoritzarà un tercer i darrer mandat de la Junta directiva.

 

 

CAPÍTOL IX

DE LA RELACIÓ AMB EL BISBAT

 

1.Essent la Confraria una associació privada de fels aprovada pel Bisbe i per a fins religiosos, ha de mantenir una relació cordial i fluida amb les institucions diocesanes i especialment amb el Secretariat Diocesà de Confraries i altres organismes més afins amb l’activitat pròpia de la Confraria.

2.En cas de necessitats, dificultats o problemes en el funcionament o vida de la Confraria, aquesta es posarà amb contacte amb el Secretariat Diocesà de Confraries de Setmana Santa, el qual, per si mateix o amb la cooperació dels organismes diocesans, ajudarà eficaçment a la millor solució de qualsevol afer, tant de règim intern com dins la seva relació amb altres institucions eclesials.

 

3.Perquè el Bisbe pugui exercir el dret i el deure que li assigna el dret canònic de vetllar per la vida i la millor actuació de la Confraria (cn. 323), haurà de comunicar a la Vicaria General la nova Junta Directiva que ha sortit elegida.

 

4.Amb el fi de vetllar pel compliment dels fins de la Confraria, el Bisbe podrà intervenir en el funcionament d’aquesta, a petició de la Junta directiva o quan ho cregui necessari, per si mateix o a través del Secretariat Diocesà, bé demanant les convenients explicacions o fent les oportunes recomanacions, bé sol·licitant la rendició detallada de comptes o qualssevulla altres informes documentals.

 

5.Les comunicacions de la Confraria al Bisbat, encara que vagin dirigides al Bisbe, han d’enviar-se a la Cancelleria, C/ Seminari, 4 – 07001 Palma, amb el fi del registre documental oportú.

 

 

CAPÍTOL X

DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUS I LA DISSOLUCIÓ DE LA CONFRARIA

 

1.Modificació dels Estatuts

1.1.Aquests Estatuts podran ser modificats per l’Assemblea general, a proposta de la Junta directiva i amb l’aprovació del Bisbe.

1.2.Per a la modificació dels Estatuts es necessitarà l’assistència a l’Assemblea general almenys de la meitat dels que han de ser convocats i el vot favorable de dos terços dels assistents.

 

2.Dissolució de la Confraria i destí dels seus béns

2.1.La Confraria de la Joventut Seràfica de Palma podrà dissoldre’s a proposta de la Junta directiva i per decisió de l’Assemblea general.

2.2.A la convocatòria per a l’Assemblea general que ha de decidir sobre la dissolució de la Confraria, es farà constar expressament que es tractarà aquest assumpte i, resumidament, les raons que abonen la proposta.

2.3.Per a l’aprovació de la dissolució de la Confraria es necessitarà l’assistència a l’Assemblea general almenys de la meitat dels que han de ser convocats i el vot de dos terços dels presents. 

2.4.Cas d’aprovar-se la dissolució de la Confraria, els béns que posseesqui en aquell moment es destinaran al Tercer Ordre Regular de Sant Francesc per ésser aplicats a les obres socials i humanitàries de l’Ordre.

2.5.Acordada la dissolució de la Confraria, la mateixa Assemblea general decidirà el destí dels seus béns i elegirà una Comissió liquidadora, almenys de tres persones, d’entre els seus membres, una per una, i pel sistema que preveu el Dret Canònic.

2.6.L’acta de l’Assemblea general de dissolució haurà de ser traslladada al Bisbat per duplicat, una per a Cancelleria i una altra per al Secretariat Diocesà de Confraries de Setmana Santa.

2.7.Els membres de la Comissió liquidadora retran compte detallat al Bisbe del resultat de la seva gestió.

                                                                   

                      Aquests Estatuts substitueixen els anteriors, una vegada adaptats al nou model d’Estatut marc redactat pel Em. i Rvdm. Sr. Jesús Murgui i Soriano, Bisbe de Mallorca el 7 de maig de 2008.

 

             Vist i plau.

 

                                             

      

El President                                                               El Secretari

Signat: Rafel Pericàs Ballester                      Signat: Antoni Tomàs Gelabert

 

 

 

 

El Ministre Provincial del T.O.R.

Signat.Fra. Bartomeu Pont i Parera

 

 

 

Amb data d’avui i amb número de protocol 319/09,l’Excm. I Rvdm. Sr. Bisbe, Mons. Jesús Murgui Soriano, ha signat el decret mitjançant el qual queden aprovats els presents Estatuts de la Confraria de la Joventut Seràfica de Palma.

 

Palma, 30 d’octubre de 2009.

 

Signat: Pilar Fiol Chimelis, Vicecancellera

CONFRARIA JOVENTUT SERÀFICA