HISTÒRIA

L’any 1930, tinguè lloc la Fundació de la Confraria de la Joventut Seràfica de Sant Francesc, a la ciutat de Palma, pel Pare Miquel Alorda (T.O.R.). A les processons de la Setmana Santa d'aquell any ja hi varen prendre part vint-i-vuit confrares, que  pel seu hàbit sever, de veritable penitent i el seu guió consistent amb una Creu formada per dos troncs sense polir, varen merèixer els més diversos comentaris, tots acostumats a l’ornamentació i vistositat de les altres confraries existents.

Dins els anys següents aquesta nova Confraria fou incrementant el seu nombre de confrares i  l'opinió majoritària de la gent envers el seu hàbit fou de admiració pel seu caire penitencial i per la seriositat amb la seva desfilada.

 

A les processons de 1940 i les següents, un grup de cantants integrat per els mateixos penitents interpretaven durant el trajecte un "Miserere" a tres i quatre veus, que va merèixer moltes felicitacions i els organitzadors ho presentaren com un exemple a imitar per totes i cada una de les Confraries per un millor esplendor de la processó.

 

El vestuari de la Confraria, consta d'hàbit talar color cendre, cenyit per el cordó franciscà, sense mes complements que una creu tosca, formada per dues branques d'arbre sense polir, l'escut dels Terciaris Franciscans al pit i un antifaç esmussat, tot dissenyat per el Sr. Francesc Salvà de L'Allapassa.

 

El mes de novembre de 1949, la Confraria es va separar de la Joventut Seràfica per seguir amb independència i es varen aprovar els seus primers Estatuts.

 

El mes de març de 1950 va néixer dins la Confraria l'idea de fer una Processó del Sant Enterrament acabant a la Basílica de Sant Francesc. Es varen fer contactes amb la Confraria de Ntra.Senyora de Montisión, a la qual l'hi va parèixer mol bé l'idea. Al mateix temps es varen tenir converses amb altres Confraries que veien aquesta proposta molt factible.

 

Això cal considerar-lo com l'embrió pel naixement de la Junta de Confraries o Comitè de Setmana Santa. Aquest primer encontre es va tenir amb les Confraries de Montisión, Simón Cirineo (Patronat Obrer) i els Cartoixos.

 

El mes d'abril de 1950 va néixer l'idea de fer un Pas. Aquest any va sortir el Pas del Sant Crist dins el Sepulcre que es venera a la Capella del Sagrat Cor de la Basílica de Sant Francesc, just l'imatge sense l'urna sepulcral i es va aprovar un pressupost per la restauració del Sepulcre.

El gener de 1951 varen sorgir a Ciutat diversos moviments d’altres Confraries per organitzar processons. Cal destacar-ne la de la Confraria de Santa Creu.

 

El mes d'abril d'aquest mateix any i a la Processó del Divendres Sant, la Confraria va tornar a la Basílica de Sant Francesc en processó i fou un veritable èxit de públic que va presenciar la desfilada.

El mateix any hi va haver una proposta d'un confrare i es va estudiar la possibilitat de fundar una Confraria adjunta per poder assistir les dones a les processons de Setmana Santa.

 

El mes de desembre de 1951, el Pare Antoni Barceló (T.O.R.), Director de la Confraria va comunicar a la Junta haver assistit a una reunió de Confraries on es va informar de la creació d’una Junta Honorària i una altre Executiva per l'organització de la Setmana Santa (Preludi de lo que es a data d'avui la Junta de la Associació de Confraries, antic Comité de Setmana Santa).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dins la Setmana Santa de l'any 1952, el Pas del Crist a n'el Sepulcre, fou completat 

amb una imatge de la Verge Dolorosa, imatge que ens va ésser deixada per la Comunitat de Religioses del Monestir de la Concepció de Palma.

 

El mes de juliol de 1952, es dona compte d'un escrit remès pel Comité de Setmana Santa a n'al qual s'informa del nomenament d'un representant de la Joventut Seràfica com a Secretari de l'esmentat Comitè. Aquest nomenament fou el del President de la nostra Confraria, Sr. Francesc Balaguer i Ginard.

 

El mes de setembre de 1952 es va remetre instància al Comitè Diocesà d'Art Sacre, soli.licitant la aprovació de una maqueta del nou Pas del Sant Enterrament, que fou aprovada pel Sr.Bisbe de Mallorca. El mes de novembre del mateix any es formalitzà contracte amb l'escultor Sr. Jaume Mir.

 

Hi ha que fer constància de que, des de la reunió de setembre de 1952 fins al mes d'abril de 1954 la Junta de la nostra Confraria es va reunir tots els dimarts per tractar del tema mes important (l'econòmic). Hi ha que ressaltar tots els treballs que es varen fer per poder dur a terme la construcció del nou Pas: Colectes, rifes, emissió d'Obligacions, visites a Institucions i particulars, representacions teatrals, festivals etc.

 

Finalment el dia 6 d'abril de 1954, fou traslladat el nou Pas del Sant Enterrament a la Basílica de Sant Francesc per a la seva benedicció.

 

Amb posterioritat, fou desglossat el Pas en dos ( la imatge de la Mare de Deu i Sant Joan), les quals formaren el Pas petit anomenat "Camí del Calvari" per així poder participar a les processons del Dijous i Divendres Sants.

 

Des de la seva fundació fins al present, després de la figura del Pare Miquel Alorda, la Confraria ha tingut els següents Consiliaris: P.Miquel Vidal, P.Antoni Barceló, P.Rafel Genestar, P.Francesc Batle, P.Joan Oliver, P.Gori Mateu, P.Sebastià Barceló. P.Bartomeu Pont (d.e.p), tots ells amb la seva implicació i el seu treball fet amb il.lusió i estima, que ens ha duit a poder commemorar aquesta efemèride, sense oblidar-nos d'ells, si que ens cal remarcar , l'empremta deixada a la història de la nostra Confraria pel Pare Rafel Genestar (d.e.p) i recentment pel Pare Sebastià Barceló (d.e.p), els quals foren Consiliaris durant molts d'anys.

 

També volem recordar a n'aquest humil fulletó de la nostra història, els Presidents que començant amb Rafel Bonnin varen tenir la responsabilitat de fer que la Confraria any darrera any augmentàs el nombre de confrares i arribàs a la data d'avui amb la força i vitalitat de la qual gaudeix, son el següents: Miquel Bordoy Noguera, Francesc Balaguer Ginard, Simó Garcés Llinàs, Miquel Borràs, Miquel Llabrés, Bartomeu Bordoy Noguera, Llorenç Amengual, Nicolau Cortés, Ferran Tarongí Fuster, Jacint Salleras Martorell, Rafel Pericàs Ballester, Joan Roig Pallisser.

 

Si com anteriorment amb els Consiliaris, tots ells ens mereixen el mateix grau de agraïment i respecte, volem tenir un record especial per els darrers, l'estimat Ferran Tarongí i Fuster, President durant molts d'anys i també per Jacint Salleras i Martorell, mort en plena joventut i lògicament encara en el record viu de tots nosaltres.

 

Per el que fa a la reste d'esdeveniments, cal dir solament que les Setmanes Santes, han anat incrementant el nombre de Confraries, ara son ja 31, i que les Processons lògicament s'han fet més llargues donat el nombre de penitents, que està actualment al voltant dels 3.500.

 

Tot això, després d'uns anys d’ una mica de decadència, va ésser possible per la entrada de les dones a les Confraries de Setmana Santa de Palma, tal com la nostra Confraria ja  ho demanava l'any 1951.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Processó del Divendres Sant que abans sortia de la Seu, surt ara de la nostra Basílica de Sant Francesc, amb la vistositat que li dona l'entorn i la gent que ve a veure-la a la Plaça de Sant Francesc, any darrera any, plena de gom a gom.

 

Cal dir que el Solemne Pregó de la Setmana Santa , que fa molts d'anys s'anava fent a distintes esglésies de Ciutat ara ja tradicionalment i de forma definitiva es fa a la nostra Basílica amb la solemnitat i importància que requereix aquest acte.

 

Com podeu veure doncs, la nostra història es una història senzilla, sense fets d'una importància extrema, sinó mes be, de la feina humil, ben feta, sense pompa, d'unes persones plenes de l'esperit franciscà, al voltant de les quals la Confraria ha anat desenvolupant la seva existència, amb les fites aconseguides de tenir uns Passos que son el nostro orgull  i l'admiració de tothom, per la seva qualitat artística, i que gràcies a totes elles i a nosaltres que també  formam part de l'historia recent hem  pogut arribar a la data d'avui amb la vitalitat, il.lusió i força per poder assolir el repte de la futura celebració del nostre Centenari.

 

Volem fer constar també per el vostre coneixement i perquè puguin compartir amb nosaltres l'alegria d'aquesta commemoració, les Confraries Franciscanes que estan vigents dins Mallorca, la de Sant Francesc a Muro, la Joventut Seràfica a Inca, la Joventut Seràfica a Artà i la Joventut Seràfica a Llucmajor i la Joventut Antoniana de Palma amb seu a l’Església dels Caputxins. A totes elles la nostra cordial salutació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL VIATGE A ASSIS I ROMA

 

Aquesta vol ser una breu crònica del viatge que amb motiu del nostre aniversari férem a Assis i Roma el mes d‘abril  i maig de l’any 2005.

 

 

Dins aquest any 2005 es celebra el 75è aniversari de la nostra fundació i per aquest motiu la Confraria organitzà tot una sèrie d'esdeveniments per a tots els confrares amb la finalitat de commemorar aquest aniversari  com pertoca.

 

Dins aquests actes un dels mes importants pel seu significat i transcendència, fou el Viatge  a Assís i Roma per poder conèixer els orígens de tot el moviment franciscà, tots els indrets on començà la veritable renovació de l'Església que va fer Sant Francesc seguint les paraules de Jesucrist: "Restaura la meva Església".

 

Un grup de confrares, al voltant de vint i quatre, amb l'acompanyament i guia del nostre Pare Consiliari i recentment anomenat Provincial de la T.O.R. Fra Bartomeu Pont i Parera, sortirem de Palma el passat 29 d’abril amb direcció Roma, via Barcelona. El primer dia just arribats a Roma, amb l'autocar que ens esperava, partirem cap a la Vall de Rieti on visitarem el Santuari de Fontecolombo, lloc on Sant Francesc va patir una molt dolorosa operació als ulls i on es va escriure la Regla Franciscana, per això Fontecolombo es considerat com el "Sinaí franciscà" ja que així com al Sinaí, Moisès va rebre les Taules de la Llei, Sant Francesc hi va rebre la Regla o sigui la llei pels seus seguidors. 

 

De Fontecolombo, partirem i arribarem seguidament al Santuari de Greccio, lloc on va tenir inici la tradició de fer el "Betlem" per la festivitat de Nadal, visitant l'església de Sant Francesc (S.XIII), la cella de Sant Francesc, el dormitori de Sant Bonaventura, verem la pintura de Sant Francesc plorant, de la qual es diu que es el vertader retrat del Sant, etc.

 

Finalment prenguérem el camí que ens conduí a Assis, on arribàrem a las set del capvespre amb estança a l'Hotel Fratre Sole a Santa Maria degli Angeli, visitant abans del sopar, la Basílica de la Porciúncula, dintre la qual es troba la primitiva església de la Porciúncula amb la Capella del Trànsit, on va morir Sant Francesc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El segon dia, 30 de abril, al matí partirem amb l'autocar fins a Assís i allà visitarem l'església de Sant Damià, on es va aparèixer Jesucrist a Sant Francesc i l'hi va encomanar la restauració de la seva Església, la famosa Creu de Sant Damià es troba al Protomonastir de Santa Clara a Assís, el qual també visitarem, poderem contemplar el cos de Santa Clara, que es troba a la cripta així com diverses relíquies de Santa Clara i de Sant Francesc (hàbits, sandàlies, cordó).

 

Seguidament lliuràrem visita a l'església de Santa Maria sopra Minerva, seu de la T.O.R.a Assís. Ens va rebre Fra Alfredo, el qual ens va mostrar tota la església, edificada dins lo que era el Temple de la deessa Minerva, la façana principal amb les seves columnes, així com el mur posterior daten de 50 anys abans de Crist i dintre es poden veure restes de lo que era el temple pagà a l'època romana. Després visitàrem la seu del Convent i al seu menjador gaudirem d'un petit refresc que ens oferiren. 

 

A continuació i caminant pels carrers de la ciutat medieval d'Assís arribarem a la Basílica, la qual visitarem, gaudirem de les pintures de Giotto, una vegada totalment restaurades del darrer terratrèmol i poguérem veure la tomba del Nostre Pare Sant Francesc, les seves relíquies i tot el que l'envolta, dins un caire de veritable espiritualitat i sentint la presència de l'esperit franciscà que ell ens deixà i del qual ens tenim que sentir plenament orgullosos.

 

A l'horabaixa i després de dinar prenguérem camí cap a la ciutat de Roma on arribarem al voltant de les 19 hores. Soparem a l'hotel i després sortirem a gaudir d’una visita a Roma de nit, Piazza Venezia, Fontana di Trevi, Piazza d'Espagna, Piazza Navona etc.

El diumenge dia 1 de Maig sortirem de l'hotel cap a la Basílica de Sant Cosme i Sant Damià, seu de la T.O.R. a Roma, allí ens va rebre Fra Enrique, el qual ens va donar una explicació de tota la història de l’esmentada Basílica, on s'hi troben enterrats els cossos del dos Sants, visitarem la Basílica actual i la que esta sota que es la primitiva i on es troba l'altar que custodia les despulles dels dos Sants i que es l'altar mes antic de tota la cristiandat on una sola missa te el mateix valor que les 30 misses gregorianes per assolir la indulgència plenària. Hi ha a l'esmentada Basílica un mosaic meravellós així com un crucificat de l'època bizantina d'un valor artístic incalculable. L'esmentada Basílica està edificada al que era abans el Temple de Rómulo , dins l’anomenada Via Sacra i just al costat del Coliseu. Escoltàrem la missa que va celebrar el nostre consiliari Fra Bartomeu Pont, precisament a l'esmentat altar de Sant Cosme i Sant Damià. Ens va saludar després Fra. Corpus , el qual com a Secretari de la Cúria Franciscana es trobava a Roma.

 

Després anàrem tots cap al Vaticà i a la Plaça de Sant Pere poguérem gaudir de la primera aparició del Sant Pare Benet XVI al Regina Coeli de les 12 del mitjdía.

 

Després de dinar als voltants del Vaticà, visitàrem la Basílica de Sant Pere, la Cripta on es troben les tombes dels Sants Pares, Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II i a l'interior de la Basílica el cos del Sant Pare Joan XXIII. Després anàrem amb l'autocar a visitar les tres Basíliques mes importants de la Cristiandat, Sant Pau Extramurs, Sant Joan de Letrà i Santa Maria la Major, acabant a Piazza Venezia per poder contemplar el Foro Imperiali.

 

El següent dia 2 de Maig, dilluns, hi va haver temps lliure per a tothom, per poder visitar el que cadascú volgués i temps per poder fer compres de regals i souvenirs del viatge.

 

El retorn cap a Barcelona i Palma es va dur a terme sense cap problema i amb un esperit de germanor, d'alegria i de satisfacció general pel viatge fet i per totes les vivències tingudes.

 

 

Els actes programats per la Confraría, per a la celebració del  75é Aniversari, van donar inici el dia 4 d'octubre, festivitat del nostre Patró Sant Francesc, amb una Missa Solemne a la Basílica, presidida pel Provincial de la T.O.R. i Consiliari, Fra Bartomeu Pont Parera, amb l'assistència d'Autoritats convidades, l'Honorable Vicepresident del Consell de Mallorca, Sr. Miguel Nadal i la Ilma. Sra. Catalina Cirer, Batlessa del Excm. Ajuntament de Palma, el Director General de Cultura Sr. Rafel Bosch, així com la Junta Rectora de l'Associació de Confraríes de Setmana Santa de Palma, l'escultor D. Jaume Mir, autor del nostre Pas del Sant Enterrament i la majoria dels Presidents de totes les Confraríes associades,  hi va haver gran assistència lògicament dels nostres confrares i fou una cerimònia molt emotiva. 

 

Vam contar amb la col·laboració de l’Escola de Ball de Bot de l'Assumpció de Són Espanyolet pel Ball de l'Oferta i dels Nins Cantors de Sant Francesc. 

 

Al finalitzar la Santa Missa i després d'un breu parlament del President de la Confraría al·lusiu a la commemoració de l'aniversari, es van distribuir uns obsequis a tots els convidats assistents, Autoritats i Presidents de totes les Confraríes, consistent en una figura artesanal realitzada en fang representant un penitent de la Joventut Seràfica. 

 

A continuació també es va imposar la insígnia d'or de la Confraría a D.Francesc Balaguer Ginard, President Honorari , a D.Bartomeu Gual Reynés, Vicepresident honorari, a D.Simón Garcés Llinás, a Dª. Maria Teresa Vilaseca, vídua del nostre President D. Ferrán Tarongí Fuster, a Fra Bartomeu Pont i Parera, Provincial i Consiliari de la Confraría i obsequis a D.Amador Ferriol Pons, a Dª. Margarita Reynes Tugores, vídua de D. Pau Moratinos Sabater, quedant pendents de lliurament els corresponents al P. Sebastià Barceló i a la mare de D. Jacint Salleras Martorell, que per motius personals no vàren poder èsser presents a la celebració, però que si els teníem  en el cor de tots nosaltres. Seguidament es va servir un petit àpat de germanor al Claustre. 

 

Seguint amb els actes programats, el divendres dia 14 d'octubre en el Saló d'Actes del Col·legi de San Francesc, va tenir lloc un recital ofert pel conjunt, Francesc Josep i Setze Cordes , format pel nostre Vicepresident, Francesc Bonnín Bonnín, cantautor i guitarra clàssica, Ricardo Pomar, baix, Miquel Llabata, guitarra rítmica i Roger Berenguer, guitarra de punteix, concert en el qual vàren presentar el seu darrer  treball "FET A MÀ" .

 

Va èsser un acte emotiu i els assistents vàren gaudir de la calitat musical del citat conjunt que va aportar el seu treball  als actes commemoratius del nostre aniversari.

 

El Diumenge dia 16 d'octubre va tenir lloc una Trobada de Germanor a n’el Santuari franciscà de Cura, amb una missa solemne concelebrada pel nostre Consiliari i Provincial de la T.O.R. Fra Bartomeu Pont Parera, durant la qual va tenir lloc una ofrena floral a la Mare de Dèu de Cura, presentada per D.Simón Garcés Llinas, D.Bartomeu Gual Reynés i Dª.Maite Vilaseca. El Vicepresident, Francesc Bonnín va intervenir amb un breu parlament i posteriorment vàrem gaudir d’ una "Paella" de germanor a n’el Restaurant del Santuari, vàrem contar amb l'assistència de 41 confrares pels quals la Confraría havia possat a l’abast  un autocar gratuït.  La jornada va transcorrer amb  alegria i germanor.

 

Com a cloenda als actes de l'aniversari, va tenir lloc a la Basílica de Sant Francesc un Concert Extraordinari, patrocinat pel Consell de Mallorca, del qual es va fer una presentació a n’aquesta Institució a tots els mitjans de comunicació de la nostra Ciutat.

 

El concert, organitzat per la nostra Confraría, estrenava l'obra "Mirror of Perfection" del compositor anglès Richard Blackford, Cantata per a Soprano, Baríton, Cors i Orquestra, basada en uns texts del Cant de les Criatures de Sant Francesc, amb la participació de la Coral Universitat de les Illes Balears, Orfeó de l'Universitat de les Illes Balears, Nins Cantors de Sant Francesc, la Srta. Joana Llabrés (soprano) el Sr. Borja Quiza (baríton) vingut de Madrid i la Orquestra Jove de les Illes Balears "Sa Nova", amb David Runnion i Joan Company com a Directors. 

 

El concert es va iniciar en una Basílica plena a vessar, amb assistència d'Autoritats, la Vicepresidenta del Consell, Sra. Dolça Mulet, el Director de Cultura, Sr. Guillem Ginard, D.Bartomeu Calafell de la Conselleria de Medi Ambient, D.Pedro Alvarez, Regidor d’Hisenda de l’Excm.Ajuntament de Ciutat , etc.

 

Abans del Concert va tenir lloc un emotiu parlament per part del president de la confraría , Rafel Pericás, agraint la presència de tots els assistents i explicant els detalls i motius d'aquesta celebració.

 

El concert començà amb la interpretació per la Orquestra dirigida per David Runnion, del Adagietto de la Cinquena Sinfonia de Gustav Mahler, de manera emotiva i magnífica per a a continuació sota la batuta de Joan Company, estrenar en la nostra Ciutat i a Espanya la Cantata "Mirror of Perfection", d'una espiritualitat i qualitat excel·lents, essent de resaltar la participació dels "Nins Cantors" amb la col·laboració de Fra Riera.

 

Va  ésser un èxit sense precedents que va tancar amb brillantor els Actes de l'Aniversari. 

Finalitzat el concert es va oferir a les Autoritats i convidats una copa de cava i un petit àpat al Claustre.

 

Amb aquest acte es va tancar la programació elaborada per  commemorar aquesta efeméride.

 

La història de la confraria segueix el seu curs. Després dels que hem pogut viure de prop aquesta commemoració, vindran altres generacions que prepararan sens dubte la conmemoració del Centenari.

 

Molts de nosaltres tal vegada ja no estiguem presents, però tal com hem recordat i homenatjat als que ens vàren precedir, així també ho faran els que ens  succeiran. Perquè tots vivim i sentim la il·lusió i la fe que ens varen inculcar els que l’any 1930 la varen fundar. 

 

                                                                                                        Pau i bé per a tots. 

Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1
Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1

J. Seràfica. 1940

Dijous Sant. 1940

Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1

Fundació. 1930

Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1

J.Seràfica. 1930

Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1
Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1
Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1

Comité de Setmana Santa

Captura de pantalla 2019-01-31 a la(s) 1

Fundació, 1931